SANT JOAN, APÒSTOL I EVANGELISTA
1Jo 1,1-4; Sl 96,1-2.5-6.11-12 (R.: 12a); Jo 20,2-8
Fa vuit-cents anys del primer pessebre, fet per sant Francesc d’Assís. El qui
va cantar poèticament el germà sol i la germana lluna ens ensenyava així a fer
participar tota la creació en la bellesa i en la joia de l’encarnació. En
efecte, el pessebre subratlla la dimensió còsmica del Nadal, del misteri del
Déu que s’encarna assumint des de la seva profunditat la realitat creada pel
seu mateix Verb. L’evangeli d’avui, amb la icona del sepulcre buit, també ho
posa de manifest: és des d’aquest sepulcre que Déu ha baixat a les profunditats
de la terra i n’ha ressuscitat estirant de la mà Adam i Eva i, amb ells, tota
la creació redimida.
Aquest vespre tornarem a subratllar aquesta dimensió còsmica del Nadal amb el
cant d’una antífona impressionant manllevada de la litúrgia ambrosiana: «Omnes
patriarchæ præclamaverunt Te»: «Tots els patriarques us proclamaren i tots els
profetes us anunciaren; els àngels us mostraren als pastors; el cel us donà a
conèixer amb l’estrella; i tots els justos us acolliren amb goig». La litúrgia
ambrosiana canta aquesta antífona a les II Vespres de l’Epifania, després del
lucernari inicial. El cor, aplegat entorn del bisbe, la canta quatre vegades
seguides, per simbolitzar l’anunci joiós del naixement de Crist proclamat als
quatre punts cardinals. Fixeu-vos que l’antífona parla bàsicament de dos
anuncis: el dels patriarques i profetes, que és l’anunci de la Sagrada
Escriptura, i l’anunci dels àngels juntament amb el de l’estrella del cel,
adreçat als pastors, que viuen a prop de la natura, i als mags, que saben
escrutar el firmament: «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el
que han fet les seves mans», cantem aquests dies amb el salm 18. Hi ha la
paraula revelada i escrita per a ser llegida, i la paraula que calla en la creació.
La primera ens ajuda a interpretar aquesta altra. I en l’antífona ambrosiana
aquests dos anuncis es fonen en un de sol, tal com el Verb de Déu, que sant
Joan el Teòleg cantà incomparablement, s’encarna per fer de tota la creació una
sola paraula, un sol llenguatge, un sol batec i un sol cant de lloança i
d’agraïment a Déu.
«Tots els justos us acolliren amb goig» conclou l’antífona. Siguem també nosaltres d’aquests
justos i celebrem festes en honor del Senyor encarnant la seva paraula de
justícia i de misericòrdia, aquesta paraula de vida que avui contemplem amb els
nostres ulls i toquem amb les nostres mans.
