FÈRIA PRIVILEGIADA D’ADVENT
Ml 3,1-4.23-24; Sl 24,4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: Lc 21,28); Lc 1,57-66
Em fixaré en un verset del salm que hem cantat com a resposta a la primera
lectura: «Tots els camins del Senyor són misericòrdia i fidelitat per als qui
guarden el seu pacte d’aliança». Es tracta del salm 24, encara que nosaltres no
l’hem cantat ben bé així en la nostra traducció. El salm 24 ens ha acompanyat
unes quantes vegades durant el temps d’Advent. De fet, vam començar l’Advent
amb les primeres paraules d’aquest salm, que cantàvem com a introit del
diumenge I: «A vós elevo la meva ànima, Senyor».
Fidelitat i misericòrdia són les paraules amb què la Sagrada Escriptura defineix —si és que es pot definir— l’essència de Déu. Déu mateix, en parlar a Moisès, es manifestava com el Déu misericordiós i fidel. Mai la misericòrdia sense la fidelitat, ni la fidelitat sense la misericòrdia. L’amor, sense la fidelitat, com la fidelitat sense l’amor, resultarien conceptes inconsistents. Per això la nostra traducció litúrgica diu: «amor fidel».
Tota la història de la salvació de Déu amb els homes és la concreció d’aquest amor i d’aquesta fidelitat. Els camins de Déu s’hi entreteixeixen amb els nostres. I els nostres, sempre vacil·lants, troben la seva orientació només en la fidelitat i en l’amor dels camins de Déu.
El naixement de Joan, precursor d’un altre naixement més gran que ens preparem a celebrar, se’ns mostra avui com un primer signe de la plenitud que el projecte fidel i amorós de Déu és a punt d’assolir. Que no ens passi per alt la insistència de l’evangeli d’avui sobre el nom de Joan, que significa «Déu ha concedit gràcia, el seu favor». Per això avui s’acompleix també la joia que li havia estat anunciada a Zacaries per a aquest naixement. La joia és el fruit i alhora la penyora de la misericòrdia i la fidelitat de Déu quan actuen, obren en la nostra història.
L’evangeli subratlla encara un altre element: l’admiració, la meravella, que es converteixen en temor i respecte davant la irrupció de la salvació de Déu en la història dels homes. Aquesta admiració i aquesta meravella obren la nostra mirada al futur, el futur de Déu, i alimenten la nostra esperança: «Què serà aquest noi?». Aquest noi és el missatger, l’àngel de l’aliança, tal com hem escoltat a la primera lectura, que ve per fer un judici, per separar el gra de la palla, per fer bugada, per depurar la plata. És l’amic de l’Espòs que ve per preparar-li el camí.
Demà sortirem a rebre l’Espòs amb les torxes enceses. Amén.
Fidelitat i misericòrdia són les paraules amb què la Sagrada Escriptura defineix —si és que es pot definir— l’essència de Déu. Déu mateix, en parlar a Moisès, es manifestava com el Déu misericordiós i fidel. Mai la misericòrdia sense la fidelitat, ni la fidelitat sense la misericòrdia. L’amor, sense la fidelitat, com la fidelitat sense l’amor, resultarien conceptes inconsistents. Per això la nostra traducció litúrgica diu: «amor fidel».
Tota la història de la salvació de Déu amb els homes és la concreció d’aquest amor i d’aquesta fidelitat. Els camins de Déu s’hi entreteixeixen amb els nostres. I els nostres, sempre vacil·lants, troben la seva orientació només en la fidelitat i en l’amor dels camins de Déu.
El naixement de Joan, precursor d’un altre naixement més gran que ens preparem a celebrar, se’ns mostra avui com un primer signe de la plenitud que el projecte fidel i amorós de Déu és a punt d’assolir. Que no ens passi per alt la insistència de l’evangeli d’avui sobre el nom de Joan, que significa «Déu ha concedit gràcia, el seu favor». Per això avui s’acompleix també la joia que li havia estat anunciada a Zacaries per a aquest naixement. La joia és el fruit i alhora la penyora de la misericòrdia i la fidelitat de Déu quan actuen, obren en la nostra història.
L’evangeli subratlla encara un altre element: l’admiració, la meravella, que es converteixen en temor i respecte davant la irrupció de la salvació de Déu en la història dels homes. Aquesta admiració i aquesta meravella obren la nostra mirada al futur, el futur de Déu, i alimenten la nostra esperança: «Què serà aquest noi?». Aquest noi és el missatger, l’àngel de l’aliança, tal com hem escoltat a la primera lectura, que ve per fer un judici, per separar el gra de la palla, per fer bugada, per depurar la plata. És l’amic de l’Espòs que ve per preparar-li el camí.
Demà sortirem a rebre l’Espòs amb les torxes enceses. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada