Dia 25 de gener
CONVERSIÓ DE SANT PAU, APÒSTOL
Fets 22,3-16; Fets 9,1-22; Rm 15,15-16.20-25.28-29; Sl 116 (R.: Mc
16,15); Mc 16,15-18
A
la segona lectura d’ahir, diumenge, manllevada de la primera carta als
Corintis, sortia una paraula grega molt interessant: Pau parlava de la figura
d’aquest món que passa: σχημα του κοσμου (7,31). D’aquí ve la nostra paraula esquema.
El terme grec és riquíssim de significat. Fa referència a quelcom aparent, al
que es veu a l’exterior, també serveix per designar el paper, el rol d’un
actor. I és que «en el gran teatre del món» sovint vivim sense pensar, sense
anar a fons, representant el paper que la vida i les circumstàncies ens han
assignat. És exactament el que li passava a Saule, aquell jueu zelós de la
Llei, que representava el paper que la tradició dels pares li havia assignat. Per
això el seu procés de conversió ha de passar per una llum encegadora, per una
mena de núvol de foscor i de no saber, en el qual haurà de purificar i considerar
com a escòria, potser, tots els rols, tots els papers, totes les figures que
fins ara li havien estat avantatjoses. Li caldrà passar de la
figura a la realitat, de l’ombra a la veritat. Ananies,
missatger de la gràcia de Déu, que això vol dir el seu nom, és escollit per
guiar-lo en aquest pas, en nom de la comunitat, de l’Església, per ajudar-lo a
desempallegar-se de la figura de la Llei i revestir-se de la veritat de la
Gràcia, l’única justícia que el pot salvar en Jesucrist.
De la mà de Pau, que porta l’espasa tallant de la Paraula, i sota la mirada de
Pere, que porta les claus, tanquem avui la porta de la setmana de pregària per
la unitat dels cristians. Pere va aprendre a deixar la seva figura de pescador
de peixos en el seguiment concret de Jesús, aferrat al seu mantell, pels camins
de la Terra Santa, i esdevingué així pescador d’homes. Pau, en canvi, ho rep
tot de l’Església, a través d’Ananies. Per això, en aquestes dues figures, de
Pere i Pau, en les seves tensions i en els seus acords, en les seves maneres
diferents d’esdevenir deixeble, també nosaltres som cridats a deixar de banda
els nostres esquemes de divisió per esdevenir artífexs de la gràcia de la
veritable comunió, en el Crist Pantocràtor, Senyor de la història, que ens
somriu serè des del seu tron de glòria.
Amb el bellíssim responsori que cantarem aquest capvespre, en iniciar la festa
solemne dels sants abats de Cister, cloguem, doncs, plens de desig, i més
humils, si pot ser, aquests dies de pregària intensa: Per causa de l’aliança
del Senyor i per les lleis paternes, els sants de Déu perseveraren en l’amor de
la germanor, perquè en ells hi hagué sempre un sol esperit i una sola fe.
Que el Senyor de la glòria, Jesús, u amb el Pare, u amb el Sant Esperit, ens ho
concedeixi també a nosaltres. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada