Des del monestir

VISITA ESPIRITUAL
A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Déu de clemència i Pare ple de bondat, que, per l’acció de l’Esperit Sant, heu fet de Santa Maria Verge un lloc digne de l’estada del vostre Fill; concediu als qui, plens del goig pasqual, invoquem avui la Mare de Déu de Montserrat, de viure sempre la felicitat i el goig de la vostra presència.

— ROSA D’ABRIL, Morena de la serra, flama encesa de caritat en el braser que és Crist. Concediu a tots els catalans aquell amor més fort que la mort, capaç de superar les divisions, les rancúnies, els exclusivismes, l’egoisme, i tot esperit sectari.

— REINA DEL CEL, augusta en vostra senzillesa. A tots els qui ens governen, a tots els qui tenen autoritat i responsabilitat per a fer créixer, ajudeu-los a retrobar, sota el mantell blau on acolliu la vostra terra catalana, la sobrietat en el gest, la noblesa en la paraula, la veritat en l’actuació.

— CIUTAT DE DÉU, que somnià David, Santa Maria, honor del nostre poble. Ajudeu-nos a construir amb llibertat i responsabilitat la ciutat terrenal, tot preparant la vinguda del Regne del vostre Fill, la ciutat de tots, oberta, sense muralles, on tots serem ciutadans i ningú no hi serà registrat com a immigrant.

— MÍSTICA FONT de l’aigua de la vida, deu de la joia i brollador de benaurança. Aviveu en els cors dels vostres fills cristians la set de la Paraula del vostre Fill. Feu reflorir de nova primavera tants deserts eixuts, tanta esperança ferida, tanta fe malmesa, al si de l’Església i de la societat civil.

— ROSER DEL CEL, que els serafins voltegen, jardí d’Edèn on l’home retroba Déu el matí de Pasqua. Ensenyeu-nos a cultivar les flors dels valors d’un autèntic humanisme, de la cultura que dignifica, del respecte que sap escoltar l’altre, de la llibertat que creix en el diàleg mutu.

— CEDRE GENTIL, arbre d’encens, oh Verge de mirar serè. Feu retrobar als vostres catalans un nou gust per la bellesa, una nova saviesa de les coses ben fetes, un nou esguard contemplatiu, profund com el vostre, una nova lucidesa i més obertura de pensament, un nou cor i una nova oïda oberts a tants clams sense veu.

— ESCALA DE LA GLÒRIA, Santa Maria, Mare de Déu, infoneu en l’Església pelegrina de Catalunya, i en totes les esglésies que tramunten aquests penyals vostres coberts de romaní, un ver esperit de llar amb tarannà acollidor i serè, on tots els fills i filles de Déu aprenguin a formar, juntament amb els altres ciutadans de la nostra societat plural, una sola família unida en aquella estimació que creix amb la llibertat.

Oh Déu, vós que ens concediu tots els béns i que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida per l’excelsa Mare del vostre Fill únic. Feu que, ajudats amb la poderosa protecció de la Immaculada sempre Verge Maria, puguem arribar amb seguretat a la Muntanya, que és Crist.

Publicat a Catalunya Cristiana, 1909, 24 abril 2016