Homilia, 7 maig 2008

DIMECRES VII DE PASQUA
Ac 20, 28-38; Sl 67, 29-30. 33-35a. 35bc i 36c (R.: 33a); Jn 17, 11b-19

Són dies de comiat, aquests, germans. Pau, preveient els atzars de Jerusalem, s’aco­miada dels responsables de la comunitat d’E­fes. Jesús prepara el seu comiat amb la pregària intensa al Pare, al qual és a punt de retornar: «Guardeu els que vós m’heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres».

«Que siguin u». És també el nom d’una encíclica de l’anterior papa, el recordat Joan Pau II. «Que siguin u». Però, què vol dir «que siguin u»? Em sembla que de vegades no l’hem entès bé el desig d’unitat de Jesús. Hem tendit quasi sempre no tant a unificar sinó més aviat a uniformar, a llimar i fins a eliminar els matisos, i la realitat, sense matisos, o bé aclapara, o bé avorreix. «Que siguin u com ho som nosaltres», diu Jesús. Proposa com a mirall d’unitat la Llar Santíssima de la Trinitat! Ens demana com de pintar la icona de la Trinitat perquè la puguem contemplar, perquè ens hi puguem emmirallar. I què hi contemplem en aquesta icona? Hi contemplem, sobretot, un diàleg, un diàleg d’Amistat en majúscula. Unitat, però no uniformitat, ja que es tracta d’una tri unitat. Hem d’admetre, per tant, el «pluralisme» —aquesta paraula que avui a uns agrada tant i a altres esparvera— a la Llar Santa de la Trinitat. Recordeu la icona de la Trinitat de Rublev? El diàleg silenciós, però tan eloqüent, de les mirades dels tres personatges divins? La unitat, al si de la Trinitat, es fa, doncs, a partir de l’amistat i del diàleg. D’aquest Diàleg, d’aquesta Amistat, d’aquesta Donació que posa en comunicació el Pare i el Fill, en diem Esperit. Parlem sempre amb imatges, és clar!

No som del món, però som en el món, i hi hem de ser, tots nosaltres, com a comunitat monàstica, com a església del Crist, signe i icona de l’Amistat de la Santa Trinitat. I hauríem de demanar, amb Jesús, que el Pare ens consagri en la veritat, que és aquest diàleg conjunt que cerca, en l’Esperit, de refer i de retrobar tants camins perduts d’apropament, d’entesa, de comunió.

Que sigui el do, el fruit granat d’aquesta Pasqua, la unitat veritable, en el diàleg i en l’amistat, al si de l’Església, que Jesús va somniar com una icona del Déu Tri-unitat, i demanem, amb l’oració postcomunió, que la participació en el Sagrament de la Unitat ens faci més aptes per al Do de Déu.