CANÇÓ D’ADVENT I DE NADAL
L’evangeli que llegim en aquest quart diumenge d’Advent, dedicat al misteri de
l’encarnació del Verb, es fixa en Josep, en el seu itinerari personal de fe
davant el misteri. Com un nou Moisès el contemplem, ple de respecte i
temor, davant la nova bardissa flamejant, Santa Maria. «Oh Adonai, cap de la
casa d’Israel, que t’aparegueres a Moisès en la bardissa flamejant i li donares
la Llei al Sinaí. Vine a redimir-nos amb el poder del teu braç», cantem avui
a Vespres.
El fuster de Natzaret, a les portes d’aquest misteri, ens ensenya a
descalçar-nos davant Santa Maria, per acollir amb ella el do del Déu encarnat. Al
fil del text que avui proclamem podem precisar quina és la missió de Josep: no
pas la d’engendrar, com ho era la de tots els seus antecessors en l’arbre
genealògic, sinó la d’acollir. En el procés que fa el sant patriarca des de la
incomprensió inicial fins a l’acolliment final, se’ns concreta el descalçar-se
de Moisès davant la bardissa. Descalçar-se vol dir desfer-se de les pròpies
seguretats i dels propis raonaments, posar-se a mercè, nu, del misteri de Déu.
Entrar-hi com de puntetes, en somnis, i deixar-se fer per Déu. Josep, com un
altre Zaqueu, haurà de baixar del seu arbre, l’arbre genealògic de la seva
identitat, haurà de renunciar a la seguretat que li dona la Llei, per obrir-se
a aquesta altra Llei, la Misericòrdia, que Déu fa flamejar entre les branques
tendres d’una verge pura i senzilla d’Israel.
L’acolliment de la fe es concreta en un gest: «la prengué a casa com esposa».
Aquest «a casa» és tot el que era Josep, tot el que tenia en la seva pobresa, i
l’«esposa» que hi entra hi porta la novetat de Déu, la llum i la joia del
misteri: «la Verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel, que vol dir,
Déu-amb-nosaltres».
Jesús ens crida des del pessebre a baixar de l’arbre, de l’arbre d’allò que ens
creiem ser, per acollir-lo a Ell com una nova identitat, com una nova
felicitat. I el nostre nom nou serà: «El-Senyor-és-el-nostre-bé», un nom que
bressolarà la nostra existència com una nova cançó de Nadal.
Publicat a Catalunya Cristiana, 2256, 18 desembre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada