POEMA EL PESSEBRE
Joan Alavedra
L’ANUNCIACIÓ ALS PASTORS
Narrador
Un àngel d’ales daurades
vola al recer dels pastors,
es posa dalt de la branca
i els canta aquesta cançó:
Àngel
—Deixeu la sopa i la gerra,
preneu samarra i bastó
i alceu-vos prest i seguiu-me.
Els xais, ja els guardarà el gos.
Pastors
—No heu sentit quina veu fina?
—Era veu o violí?
—Era un bel d’anyell en somnis.
—Era l’aigua. Un rajolí
que lliscava en tou de molsa
per no despertar el matí.
—No seria aquell estel
que brilla tant dalt del cel?
Mireu-lo com fa camí! ...
Narrador
Suaus voladúries
Fan fremir els espais.
Céliques cantúries
encisen els xais
que el pastor governa
amb el flabiol.
Fins la flama viva
detura el seu vol.
I, de cop, la nit s’aquieta.
Es fa un silenci molt gran
i una veu suspesa en l’aire
modula, d’un to vibrant:
Àngel
—Pastors, correu! A un estable
dels afores de Betlem
s’hi ha acomplert un miracle
com mai més cap no en veurem.
El Fill de Déu en persona
és nat en la nostra carn.
El Fill de Déu es nat
i fa un plor de criatura.
Glòria a Déu en l’altura!
Aneu-hi, pastors, volant!
L’estel us farà de guia.
La meva veu, companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada