Homilia, 5 agost 2008

5 d’agost
LA DEDICACIÓ DE
SANTA MARIA LA MAJOR A ROMA

Jr 30, 1-2. 12-15. 18-22; Sl 101, 16-18. 19-21. 29 i 22-23 (R.: 17);
Mt 15, 1-2. 10-14

«Tots els nostres monestirs —prescriu un text primitiu de Cister— es fundaran en honor de la Reina dels cels i de la terra (Exordi, IX)». I quan emetem la professió, els monjos diem: «prometo estabilitat, conversió de costums i obediència … en aquest lloc … construït en honor de la Santíssima Mare de Déu i sempre Verge Maria».

Per què som invitats a posar la nostra mirada en Maria? Trobarem una resposta en la meditació de les arrels històriques de la festa d’avui: la dedicació, a Roma, el 432, pel papa Sixt III, de la basílica de Santa Maria la Major, edificada sobre l’antiga basílica del papa Liberi, per commemorar el recent concili d’Efes, celebrat l’any anterior, que va proclamar que Santa Maria era veritablement Mare de Déu. Hi ha un detall interessant en el gest del papa Sixt: la va dedicar a Déu, aquesta església, posant-la sota l’advocació de la Verge, Santa Maria: al centre, Déu, i Maria com a punt de referència.

Maria, doncs, ens és aquest punt de referència, el llumener, o l’estrella, segons el significat del nom, en el nostre camí, en la nostra recerca de Déu. Nosaltres, monjos benedictins, que seguim una Regla absolutament centrada en el Crist, en la qual no hi cap mena de concessió al sentimentalisme, som invitats, amb la festa d’avui, a posar la nostra mirada en aquella dona creient d’Israel, en la fe de la qual els camins de Déu i els nostres es retrobaren d’una manera única, absolutament nova i meravellosa, i que per això fou proclamada Theotókos, literalment «la qui pareix Déu» —Salve, sancta parens! la saludem en l’introit del comú de la Mare de Déu. Contemplant Maria aprenem a contemplar el Crist, Jesús de Natzaret, el qui va dir: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare» (Jn 14, 9). Empeltats en la fe de la Mare de Déu també nosaltres esdevenim portadors de Déu, del Déu que ens porta, i que s’encarna en la nostra història.

Estiguem-li agraïts, a Santa Maria! Estiguem agraïts als nostres majors que ens van transmetre la fe recta en Jesucrist, Déu veritable i home veritable, tot proclamant Maria Mare de Déu i proposant-la a l’Església com a icona de la fe recta. Estiguem-li agraïts, a Santa Maria i invoquem-la amb confiança: «Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort». Amén.