Dedicació d’una església
Jerusalem, ciutat de pau, joiosa,
aplec dels redimits;
de jaspis i safirs, harmoniosa,
els murs tens construïts.
Carrers i places d’or brunyit, finíssim,
les portes són d’argent;
Esposa, en tàlem de teixit suavíssim,
t’apropes benvolent.
L’Espòs diví, el Crist, d’amor t’emplena
i gràcia divinal;
anell, calçat i un nou vestit t’ofrena,
en signe nupcial.
Del teu costat, fontana cristal·lina,
de vida, fas brollar;
dels dons divins, l’església pelegrina,
sadolles a l’altar.
Tot fent camí en plor i en esperança
lloem la Trinitat:
al Pare, al Fill, i a l’Esperit gaubança,
poder i eternitat. Amén.
dilluns, 13 de novembre del 2006
dimecres, 1 de novembre del 2006
Himne: Tots Sants
1 de novembre
Tots Sants
De tots els sants, avui, la benaurança
unim en un sol cant festivament:
amb el seu prec revifen l’esperança
del poble que els invoca amb veu fervent.
Maria, Mare i Reina gloriosa,
amb Jesucrist s’alegra sense fi:
del firmament Estrella lluminosa,
Roser florit del divinal jardí.
Els Patriarques de la Llei antiga
exulten, i els Profetes de l’Ungit;
el vell i el nou en una sola espiga,
per moldre el blat del celestial convit:
els sants Apòstols i els Evangelistes
tributen al Senyor acatament;
de la Ciutat, com perles i ametistes,
fulgeixen a les portes d’or i argent.
Els Màrtirs i les Verges fan seguici,
amb palmes, a l’Anyell immaculat,
i els Confessors amb el mateix desfici
contemplen sense vels la Veritat.
L’il·lustre estol dels Monjos, el saltiri
recita, amb càntics nous, eternament,
amb tots els benaurats que dalt l’Empiri
aclamen l’Increat sens falliment.
La multitud dels redimits, encara,
aplega els sants de nom inconegut,
els qui amb cor net esguarden cara a cara
el Creador de tota excelsitud.
L’immens Autor de tanta meravella
pels àngels en el Cel és adorat;
cantant amb ells la fe se’ns renovella:
és Déu en tres persones, Trinitat. Amén.
Tots Sants
De tots els sants, avui, la benaurança
unim en un sol cant festivament:
amb el seu prec revifen l’esperança
del poble que els invoca amb veu fervent.
Maria, Mare i Reina gloriosa,
amb Jesucrist s’alegra sense fi:
del firmament Estrella lluminosa,
Roser florit del divinal jardí.
Els Patriarques de la Llei antiga
exulten, i els Profetes de l’Ungit;
el vell i el nou en una sola espiga,
per moldre el blat del celestial convit:
els sants Apòstols i els Evangelistes
tributen al Senyor acatament;
de la Ciutat, com perles i ametistes,
fulgeixen a les portes d’or i argent.
Els Màrtirs i les Verges fan seguici,
amb palmes, a l’Anyell immaculat,
i els Confessors amb el mateix desfici
contemplen sense vels la Veritat.
L’il·lustre estol dels Monjos, el saltiri
recita, amb càntics nous, eternament,
amb tots els benaurats que dalt l’Empiri
aclamen l’Increat sens falliment.
La multitud dels redimits, encara,
aplega els sants de nom inconegut,
els qui amb cor net esguarden cara a cara
el Creador de tota excelsitud.
L’immens Autor de tanta meravella
pels àngels en el Cel és adorat;
cantant amb ells la fe se’ns renovella:
és Déu en tres persones, Trinitat. Amén.
dimecres, 18 d’octubre del 2006
Himne: Sant Lluc, evangelista
18 d’octubre
Sant Lluc, evangelista
De Lluc, el jorn festiu anyal ens torna:
elogis dediquem a l’escriptor
que el temple de la fe avui exorna,
amb Actes i Evangeli, d’esplendor.
El verb de Lluc, amb claredat precisa,
del Crist Jesús ens lliura els sentiments;
del seu discurs la idea és ben concisa,
i nítids són els mots i els pensaments.
Del Déu clement a qui mou la tendresa,
sant Lluc ens duu la nova del perdó;
del gran convit, la joia i la certesa,
si es converteix, contrit, el pecador:
que el pare té la taula ben parada
per acollir el fill malgastador;
el gran amb urc malhumorat s’enfada,
li dol el goig per massa complidor.
Sant Lluc és el teòleg de Maria,
la mare i la deixebla del Senyor:
Magníficat que és cant i profecia
del Déu de l’aliança, salvador.
Exulti el nostre cor ple d’esperança
pel Pare provident i bondadós,
al Fill i a l’Esperit donem lloança,
amb Lluc al Déu potent i pietós. Amén.
Sant Lluc, evangelista
De Lluc, el jorn festiu anyal ens torna:
elogis dediquem a l’escriptor
que el temple de la fe avui exorna,
amb Actes i Evangeli, d’esplendor.
El verb de Lluc, amb claredat precisa,
del Crist Jesús ens lliura els sentiments;
del seu discurs la idea és ben concisa,
i nítids són els mots i els pensaments.
Del Déu clement a qui mou la tendresa,
sant Lluc ens duu la nova del perdó;
del gran convit, la joia i la certesa,
si es converteix, contrit, el pecador:
que el pare té la taula ben parada
per acollir el fill malgastador;
el gran amb urc malhumorat s’enfada,
li dol el goig per massa complidor.
Sant Lluc és el teòleg de Maria,
la mare i la deixebla del Senyor:
Magníficat que és cant i profecia
del Déu de l’aliança, salvador.
Exulti el nostre cor ple d’esperança
pel Pare provident i bondadós,
al Fill i a l’Esperit donem lloança,
amb Lluc al Déu potent i pietós. Amén.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)